Qui va ser:
Joan Serra i Ferrer, nasqué l´any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme. Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començar a dir-se Joan de Serrallonga.
Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaran a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l´ any 1622, un veí seu, en Miquel Barfull, amb qui havia tingut alguna discussió, el denunciar. Quan foren a detenir-lo, és defensar i va poder fugir, assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no l´ hi quedar més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure.
No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la que també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas, el gran coneixement del terreny el permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan aquest l´ assetjaven.
Els primers anys d´ activitat pogué actuar amb certa impunitat, doncs l´ atenció de les autoritats es centraven principalment en la persecució de la banda dels germans Margarit, caiguts aquest l´ any 1627, agrupar les seves bandes i es convertir en el principal bandoler del país.
Durant vuit anys fou un mal son pels lloctinents Miguel de los S. de San Pedro i el Duc de Feria, però, l´ any 1630 el nou lloctinent, el Duc de Cardona, intensifica la persecució, això forçà a la seva banda a cercar refugi a l´ altre banda dels Pirineus, on foren ben rebuts pels senyors de Vivers, de Nyer i de Durban, els quals, per la condició de Nyerros que tenia la banda, es servien d´ ells a la seva conveniència.
Malgrat que pertanyia a la facció social dels Nyerros, no podem catalogar a Serrallonga de bandoler polític, però sovint eren utilitzats amb fins polítics, per executar venjances i atemptar contra enemics, a més aquesta condició els feia guanyar simpaties entre els contraris al govern de Felip IV.
Però, l´ any 1631, la gent de Serrallonga és traïda pel senyor de Durban, qui lliurar al lloctinent, a canvi de l´ aixecament de l´ empara reial sobre el lloc de Perellós, bona part de la banda, entre ells, membres d´ estacats com el Fadrí de Sau o en Jaume Malianta.
Una historia d´ amor
Amb la banda gairebé desfeta en Joan de Serrallonga es dedica a vagarejar pels Pirineus.Al Juliol de 1632, el dia de Sant Jaume, Una jove, vídua de
l moliner de Castelló d´ Empúries, en Joana Massissa de 19 anys d´ edat, és dirigeix cap al Santuari de Núria. Però, en un indret del camí, uns homes, pedrenyal en ma, l´ aturen, son en Serrallonga i els seus homes, que decideixen segrestar-la, així comença una historia d´ amor que portarà a en Serrallonga i la Joana a viure un idil•li de poc més d´ un any, en que compartiran, robatoris i fugides i conviuran fora de la llei fins que el dia 31 d´ Octubre de 1633, delatats per l´ hereu del mas Agustí de Santa Coloma de Farners, on havien cercat refugi, son fets presos
El dia 8 de Gener desprès de dies de tortura en Joan Sala i Ferrer “Joan de Serrallonga” es executat a Barcelona. La seva companya és obligada a declarar en el judici en contra seva per poder salvar la vida. A les seves entranyes porta el fruit del seu amor amb el bandoler.
Mort el Bandoler, Neix la llegenda.
Del cor de les Guilleriessortirà un gran espetecque en farà ressons de guerraa les parets de Tavertet
Des de Sau a La Cellera,des del Far al Matagalls,el trabuc d´ en Serrallongatornarà als amagatalls.
Torna, torna, Serrallonga,que l´ alzina ens cremaran,que ens arrencaran les pedres,que la terra ens robaran.
No fa massa temps, no sé si encara avui és fa, el minyons en els centres excursionistes i en els casals d´ estiu més de la ceba encara cantaven aquesta cançó d´ Esquirols.
La fama popular acumulada durant anys, les simpaties que despertava entre bona part del poble, el seu caràcter de bandoler enfrontat a un poder centralista i autoritari i a la política d´ un monarca que havia enfonsat el país en la crisi i que anys més tard portaria el principat a l´ enfrontament armat, provocant la revolta del “Corpus de Sang” i, com a conseqüència d´ aquesta, la guerra dels Segadors. Va fer que no tardessin a sortir corrandes i auques, que glossaven las seves gestes i que feren créixer i escampar la seva llegenda. Aquesta fou recollida per la literatura que ha fet arribar el seu mite fins els nostres dies. Les seves gestes, verídiques o no han fet que encara avui, en Serrallonga representi la lluita del poble contra el poder repressor.
Joan Serra i Ferrer, nasqué l´any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme. Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començar a dir-se Joan de Serrallonga.
Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaran a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l´ any 1622, un veí seu, en Miquel Barfull, amb qui havia tingut alguna discussió, el denunciar. Quan foren a detenir-lo, és defensar i va poder fugir, assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no l´ hi quedar més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure.No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la que també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas, el gran coneixement del terreny el permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan aquest l´ assetjaven.
Els primers anys d´ activitat pogué actuar amb certa impunitat, doncs l´ atenció de les autoritats es centraven principalment en la persecució de la banda dels germans Margarit, caiguts aquest l´ any 1627, agrupar les seves bandes i es convertir en el principal bandoler del país.
Durant vuit anys fou un mal son pels lloctinents Miguel de los S. de San Pedro i el Duc de Feria, però, l´ any 1630 el nou lloctinent, el Duc de Cardona, intensifica la persecució, això forçà a la seva banda a cercar refugi a l´ altre banda dels Pirineus, on foren ben rebuts pels senyors de Vivers, de Nyer i de Durban, els quals, per la condició de Nyerros que tenia la banda, es servien d´ ells a la seva conveniència.
Malgrat que pertanyia a la facció social dels Nyerros, no podem catalogar a Serrallonga de bandoler polític, però sovint eren utilitzats amb fins polítics, per executar venjances i atemptar contra enemics, a més aquesta condició els feia guanyar simpaties entre els contraris al govern de Felip IV.
Però, l´ any 1631, la gent de Serrallonga és traïda pel senyor de Durban, qui lliurar al lloctinent, a canvi de l´ aixecament de l´ empara reial sobre el lloc de Perellós, bona part de la banda, entre ells, membres d´ estacats com el Fadrí de Sau o en Jaume Malianta.
Una historia d´ amor
Amb la banda gairebé desfeta en Joan de Serrallonga es dedica a vagarejar pels Pirineus.Al Juliol de 1632, el dia de Sant Jaume, Una jove, vídua de
l moliner de Castelló d´ Empúries, en Joana Massissa de 19 anys d´ edat, és dirigeix cap al Santuari de Núria. Però, en un indret del camí, uns homes, pedrenyal en ma, l´ aturen, son en Serrallonga i els seus homes, que decideixen segrestar-la, així comença una historia d´ amor que portarà a en Serrallonga i la Joana a viure un idil•li de poc més d´ un any, en que compartiran, robatoris i fugides i conviuran fora de la llei fins que el dia 31 d´ Octubre de 1633, delatats per l´ hereu del mas Agustí de Santa Coloma de Farners, on havien cercat refugi, son fets presosEl dia 8 de Gener desprès de dies de tortura en Joan Sala i Ferrer “Joan de Serrallonga” es executat a Barcelona. La seva companya és obligada a declarar en el judici en contra seva per poder salvar la vida. A les seves entranyes porta el fruit del seu amor amb el bandoler.
Mort el Bandoler, Neix la llegenda.
Del cor de les Guilleriessortirà un gran espetecque en farà ressons de guerraa les parets de Tavertet
Des de Sau a La Cellera,des del Far al Matagalls,el trabuc d´ en Serrallongatornarà als amagatalls.
Torna, torna, Serrallonga,que l´ alzina ens cremaran,que ens arrencaran les pedres,que la terra ens robaran.
No fa massa temps, no sé si encara avui és fa, el minyons en els centres excursionistes i en els casals d´ estiu més de la ceba encara cantaven aquesta cançó d´ Esquirols.
La fama popular acumulada durant anys, les simpaties que despertava entre bona part del poble, el seu caràcter de bandoler enfrontat a un poder centralista i autoritari i a la política d´ un monarca que havia enfonsat el país en la crisi i que anys més tard portaria el principat a l´ enfrontament armat, provocant la revolta del “Corpus de Sang” i, com a conseqüència d´ aquesta, la guerra dels Segadors. Va fer que no tardessin a sortir corrandes i auques, que glossaven las seves gestes i que feren créixer i escampar la seva llegenda. Aquesta fou recollida per la literatura que ha fet arribar el seu mite fins els nostres dies. Les seves gestes, verídiques o no han fet que encara avui, en Serrallonga representi la lluita del poble contra el poder repressor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario